Especialitats

• Dels 5 sentits, el sentit de la visió és el més important i el menys desenvolupat en el moment del naixement.
• Garanteix la relació social per excelència, l’aprenentatge i la comunicació. La seva absència o disminució suposa una serie de minusvalidesa per a l’individu que les pateix, que pot donar lloc a importants inconvenients d’aprenentatge.
• La visió del nadó és només d’unes centèsimes, la funcionalitat va madurant progressivament fins, aproximadament, als 5 anys d’edat, moment en què s’aconsegueix l’agudesa visual de l’100% o de la unitat.
  
• A l’obrir els ulls per primera vegada fora de l’úter matern, el nadó es troba amb una nebulosa d’imatges en la gamma dels grisos, com si estiguéssim veient una fotografia antiga i borrosa.No ve con nitidez, sólo distingue luz de la oscuridad, percibe sombras y movimientos.
• Poden veure únicament els objectes que es trobin a una distància de 20 a 30 centímetres, la mateixa que els separa de la cara de la persona que el subjecta en braços. De fet, un dels primers estímuls visuals del nadó és la capacitat d’interpretar el rostre de la mare.
• L’Optometria Pediàtrica requereix no sol d’una formació especialitzada i gran vocació, sinó de l’equip i material específics adaptats per a cada franja d’edat.

El 80% de tot allò que s’aprèn es fa a través de la vista. La visió que tenim als 6 anys serà la nostra visió per a tota la vida; per això, la necessitat de dur a terme les revisions optomètriques en acabar l’educació infantil.

»MENYS»

1. Visió borrosa
2. Pèrdua brusca de visió
3. Pèrdua o defecte de camp visual
4. Anomalia de la visió del color
5. Visió doble
6. Fotofòbia (sensibilitat a la llum)

»MENYS»

El optometrista prepara un programa personalitzat d’exercicis orientats a desenvolupar i incrementar a l’màxim les habilitats visuals i la integració d’aquestes amb la resta dels sentits. Gràcies a la repetició d’aquests exercicis i a l’augment de la seva demanda s’aconsegueix l’automaticitat de el sistema visual, és a dir, es creen noves connexions neurològiques.

La teràpia visual és efectiva per a pacients de totes les edats. Cal dedicar-li el temps, la constància i l’esforç necessari per poder aconseguir la millora desitjada. En el cas dels nens, també, és necessària la col·laboració dels pares. EL programa de teràpia visual acostuma a constar de:

1. Teràpia passiva (oclusions amb pegat o penalitzacions oculars)
2. Teràpia activa:

• Teràpia a consulta: 4 visites quinzenals en sessions de 45min.
• Teràpia a casa: cada dia durant uns 15-20 minuts, aproximadament.

»MENYS»

• VISTA O AGUDESA VISUAL: Capacitat que tenim per a veure amb claredat a totes les distàncies. Valora la quantitat de vista  que tenim i es considera normal 1,0 (100%) a partir dels cinc – sis  anys.   
• ACOMODACIÓ: Canvi en la forma del cristal.lí per incrementar o disminuir el poder diòptric de l´ull i enfocar a diferents distàncies. A partir dels 40-45 anys aquesta capacitat d´enfoc en visió propera es perd progressivament fins a estabilitzar-se als 70 anys.  
• BINOCULARITAT: Capacitat que tenim per fer treballar els dos ulls de forma coordinada. Els nens amb problemes es  cansen o es perden fàcilment durant la lectura i sovint es tapen un ull per a evitar visió binocular.  
• FIXACIÓ OCULAR: Habilitat per mantenir la mirada amb els dos ulls en un objecte determinat i sense perdre-la.  Hauria de ser normal a partir dels 3 anys.   
• PUNT PRÒXIM DE CONVERGÈNCIA (PPC): Determina la màxima capacitat de convergència del nen, mantenint la visió simple d’un objecte proper (a l´alçada del nas). Un PPC allunyat s’associa amb dèficit en la capacitat lectora i atenció en tasques de prop. 
• MOVIMENTS DE SEGUIMENT: Moviments que realitzen els dos ulls per mantenir la fixació sobre un objecte en moviment. Utilitzats en la pràctica d´esports de pilota. Es valora que es facin de forma suau, precisa, extensa i completa.
• MOVIMENTS SACÀDICS: Moviments necessaris per canviar la fixació d’un objecte a un altre. S´avaluen a partir dels  5-6 anys ja  que són imprescindibles per a la lectura. Si no són ràpids i precisos els nens solen llegir amb l´ajut del dit per no saltar-se paraules ni línies, realitzen omissions i repeticions.  Tenen baixa velocitat i comprensió lectora o dificultat en copiar de la pissarra. 
• VISIÓ EN 3D: Ens permet la visió en profunditat i el càlcul de la distància relativa de les coses. Un nen sense  estereòpsia no gaudeix el cinema en 3D i pot tenir certes limitacions en pràctica d’esport i treball  de precisió. Valors normals: 3 anys 140″; 4 anys 80″; 5 anys 70″; 5-8 anys 50″; a partir de 9 anys 40″.
• VISIÓ CROMÀTICA: És la capacitat de distingir els colors.  Els defentes de la visió cromàtica es caracteritzen por un ajust anormal dels colors i confussiones cromàtiques. En general, les deficiències cromàtiques són congènites, tot i que també poden ser adquirides:
  • Defectes congènits de la visió cromàtica: Obeeixen a anomalies dels fotopigments. La deficiència és bilateral, es manifesta amb el naixement i s’estabilitza al llarg de la vida.
    Monocromatisme, Dicromatisme i Tricromatisme: Es classifiquen segons quin pigment sigui absent:
    • • Protan: Defecte del fotopigment vermell.
      • Deutan: Defecte del fotopigment verd.
      • Tritan: Defecte del fotopigment blau.
  • Defectes adquirits de la visió cromàtica: Ocorren com manifestacions secundàries d’estats patològics, tant oculars com sistemàtics. Mostren una gravetat fluctuant i van acompanyats de pèrdua d’agudesa visual i defectes campimètrics. Amb freqüència s’observen diferències monoculars. 
  • Processament visual: Discriminació visual, Memòria Visual, Relacions espacials i Constància de la forma.

»MENYS»

VISIÓ FRÀGIL:
Pateixen visió fràgil totes aquelles persones que han vist disminuida la seva visió funcional quan desenvolupen tasques del dia a dia, com treballar, llegir o conduir.
La baixa visió i visió fràgil, a més a més, es classifica:

»MENYS»